Mercedes Elvira del Palacio Tascón, subsecretària de Cultura, i Ferran Termes, president de l’ACCID, han signat la renovació del conveni entre ambdues entitats, pels anys 2010 i 2011.
L’acord implica la mútua col·laboració en l’organització d’activitats conjuntes i la promoció entre els socis de l’ACCID de la difusió, consulta i investigació de la documentació econòmica i comptable que es conserva a l’Arxiu, que és de titularitat estatal i gestió directa del Ministeri de Cultura, i té la finalitat de custodiar, conservar, organitzar i difondre la documentació que, procedent de diverses institucions, es guarda des de fa segles.
Mitjançant aquest acord l’any 2008 va tenir lloc al Palau del Lloctinent, seu de l’Arxiu, l’acte de lliurament de la V Edició dels Premis ACCID i ACCID-Òmnium i el professor Antonio Argandoña va fer una conferència sobre la responsabilitat social corporativa. El març de 2009 L’Arxiu i la Comissió d’Organitzacio i Sistemes d’Informació de l’ACCID van organitzar conjuntament un acte sobre el manteniment de la informació al llarg del temps.
L'Arxiu de la Corona d'Aragó -originalment Arxiu Reial de Barcelona- és el dipòsit documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó. Va ser creat el 1318 a Barcelona pel rei en Jaume II d'Aragó el Just com a arxiu unificat de tots els territoris de la Corona d'Aragó i així fou des del 1318 fins el 1348, any en què les Corts de Saragossa crearen l'Arxiu del Regne d'Aragó. El 1714 fou nomenat cap d'arxiu Javier de Garma, que intentà crear un autèntic Arxiu de la Corona d'Aragó reunint a l'Arxiu Reial de Barcelona, seu de l'arxiu mare, tots els fons de l'administració reial dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó. El projecte de Garma inspirà la política de Pròsper de Bofarull i Mascaró, cap de l'arxiu entre 1814 i 1849, i creador de l'actual Arxiu General de la Corona d'Aragó.
Des del 1318 i fins el 1993 tingué seu al Palau del Lloctinent del Palau Reial Major de Barcelona, i partir d'aquella data s'efectuà un trasllat parcial a l'Edifici Almogàvers, així que actualment té dues seus: la històrica del Palau es manté per a actes protocol·laris, exposicions i cursos, mentre que la nova serveix per a la investigació i custòdia.
Des del documents més antic, una còpia quatrecentista d’un precepte carolingi de l’any 844, o des de l’original és antic, un albarà del primer compte de Barcelona, Guifré el Pilós, de l’any 889, o la memòria i relació de propietats i alienacions del patrimoni reial de Jaume I, fins als documents procedents de la Delegació Provincial d’Hisenda de Barcelona, mil anys d’història de Catalunya i de la Corona d’Aragó conserven gran part de la seva memòria a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.